miércoles, 24 de octubre de 2012

VA DE MESTRES




Si dec ser sincera, mai m'havia plantejat el tipus de mestra que vull arribar a ser, simplement sempre havia desitjar ser-ho perquè l'estar envoltada de petits és el que em fa feliç. Després d'haver llegit el llibre Va de Mestres m'he adonat de la importància de marcar unes pautes i dur-les a terme, d'aprendre a aprendre, que és una de les frases que utilitzen Cela Ollé i Palou Sangrà. Aquests començen la seva carta d'una forma molt espectacular perquè res més començar parlen que de vegades no saps el que deus fer en alguns moments, ni com has de ser, però sí saps el que no cal fer ni com no has de ser. Això em va semblar fascinant, ja que és molt cert i ni tal sols m'ho havia plantejat mai.

Encara que també és veritat que alguns dels valors que comenten sí me'ls havia plantejat alguna vegada, suposo que com qualsevol futur professor/a, com per exemple les oportunitats que tenen el nens/as amb discapacitats. Jo crec que aquests tenen les mateixes oportunitats que qualsevol un altre/a nen/a, ja que el fet de ser diferents també els fa especials i poden arribar a ser el que es proposin. Jo no crec en la desigualtat, ni com a mestra ni com a persona, penso que tots som igual (tots tenim dos braços, dues cames, dos ulls, un nas...) no hi ha res que ens diferenciï excepte els diners i això és alguna cosa molt indignant. Tots deuríem poder tenir les mateixes oportunitats, per això jo vull educar de la manera més oberta possible, vull poder ensenyar-los que el respecte i la solidaritat és el més important.

És un repte, ho sé, és molt difícil però això no ha de ser un obstacle, no cal tenir por de no saber fer-ho bé, perquè estic segura que m'equivocaré moltíssimes vegades però l'important és saber rectificar. Igual que els infants, nosaltres hem d'ensenyar-los el que està bé i el que està malament, fer-los veure la necessitat de la norma, tal com diuen Cela i Palou.

Un altre repte és l'aplicació de les tecnologies a l'aula. Ha de ser molt complicat, ja que són molt petits/as, però nosaltres sabem que la tecnologia és el que mou el món avui dia i ells han d'aprendre a valorar-la i a entendre-la. Jo m'atreveixo a dir que la tecnologia és com un idioma a l'hora d'ensenyar, cal inculcar-la des del principi perquè sinó després és molt difícil seguir-la, la prova està en les persones majors.  A ells els costa moltíssim entendre com va un ordinador i en canvi per a nosaltres, els joves, és molt senzill. Em d'aconseguir que els agradi investigar a través de les noves tecnologies i nosaltres com a docents hem de motivar-los.

Mai hem d'oblidar-nos que el nostres alumnes són el més important i que nosaltres els necessitem més a ells que ells a nosaltres. Tenim el repte més important a les nostres mans i és el fet d'aconseguir que ells/as t'adorin, que t'acullin com a referent, que el agradi anar a l'escola perquè ets tú la seva mestra. Ha de ser molt trist veure els primers dies de classe a un nen o una nena plorant perquè el seu papà o la seva mamà es va, però el dia que aquest nen o nena vinga a l'escola i no es quedi plorant, llavors en aquest moment sabràs que ho estàs fent bé i és això el que et donarà forces per a seguir endavant. Aquestes seran les cosas que et donarà la vida com a professora.



Ara adjunt un vídeo que he fet amb les meves companyes, Clara turclaraprimer.blogspot.com.es Virginia virginiauib.blogspot.com.es i Sabina sabinaprimer.blogspot.com.es explicant el tipus de mestra que volem ser al futur.




http://photopeach.com/album/19gjc23